Un article més sobre la independència

Article publicat a El 3 de vuit.

Avui escriuré de nacionalisme català i de la independència. Em sumaré a la multitud de gent que en diferents formats parla d’això que està tant en boga i que tant s’anhela. Però miraré de ser una mica més original i intentaré no usar el símil del divorci conjugal ni de la crisi de parella; ni parlar del federalisme asimètric ni d’estructures d’estat. Procuraré, també, de no fer com alguns tertulians que abans deien A i ara diuen B i em mantindré conseqüent amb les meves idees. I parlaré del menjar i el beure, que sempre és més agraït.

Catalunya produeix menys del 40% dels aliments que consumeix i té una suficiència alimentària 4 vegades inferior que França, Alemanya o Espanya. És un país amb una gran diversitat productiva i només dos sectors de l’alimentació, el del vi i cava i el del porc, són clarament exportadors.

Comptem amb una cadena de valor molt descompensada: els productors són petits i els distribuïdors grans. Aquests, davant d’una producció atomitzada, els és més fàcil reduir el preu de compra que buscar un valor afegit a les seves vendes. D’acord que darrerament hi ha casos on veiem com això s’està superant amb exemples com l’increment de les cooperatives de consum o la venta directa que fan molts agricultors, ja sigui als mercats com directament a les famílies.

Amb la boca petita productors, transformadors i distribuïdors (no només de vi o de cava) et comenten que tenen certa por amb el què pot passar els propers mesos i miren de reüll el moviment de les seves vendes a Espanya. Potser hi haurà majors dificultats en la comercialització del producte català a Espanya, però em resisteixo a pensar que sofrirà una davallada important.

De fet, crec que rere els crits d’independència es poden obrir noves oportunitats en el consum intern dels nostres productes alimentaris. El consum de vi català a Catalunya ha anat augmentant gràcies a un major coneixement d’aquest i a la bona feina que duen a terme al celler i a les vinyes. Però també a la percepció de què bevent aquest vi o cava es fa país i es valora una forma de fer i treballar.

Però encara hi ha camí a recórrer, en l’alimentació hi ha mercat a Catalunya. Com a consumidors hauríem d’apostar pels productes d’aquí: la llet, els ous, les verdures, el vi, la carn, el peix i fer-ho en comerços de proximitat, mercats o directament al productor. Només cal llegir l’etiqueta o preguntar al comerciant o productor. Contribuirem també a tenir un país més net, un entorn més gestionat i ordenat. En definitiva, més riquesa.

L’11 de setembre vaig anar a la manifestació i no podia evitar preguntar-me amb què havien regat el dinar, d’on era el pernil que menjaven per berenar i amb quins ous es farien una truita quan arribessin a casa. Nacionalisme català i també alimentari.

Foto de Lohen 11 extreta de Wikipedia

Un article més sobre la independència, publicat a El 3 de vuit

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *