Un home valent

Cada día me juego la vida para ir de mi casa al ayuntamiento, por un trozo de camino cerca de la selva“. Això ens va dir ahir al vespre un alcalde colombià tot sopant a Montblanc; justament a la sobretaula, quan tots estàvem més relaxats. En aquell moment es va deixar anar i d’aquella figura baixeta de mirada dura, d’un home que no passava els quaranta anys, silenciós i discret, en van sortir unes paraules que ens van esborronar a tots. Ell és un dels superherois que avui descrivia el Ricard Espelt en el seu blog, però sense internet ni xarxes; només amb valentia i amb voluntat de servitud; ell també podria formar part del Parlament Invisible que el José Antonio Donaire ens descrivia també avui . Un home que, com explica el Jordi Bertran, creu en el seu món rural i que ha vingut a Catalunya per prendre nota i intentar trobar recursos per construir un millor futur pel seu poble.

Aquest alcalde sap que no pot parlar als periodistes sobre seguretat ciutadana, ni sobre les FARC, ni sobre la droga. Els periodistes colombians saben que això millor no preguntar-ho, són coses de les altes esferes polítiques del país i no volen ocasionar-li problemes a un alcalde que treballa perquè els seus representats tinguin un millor present i futur; puguin treballar les seves terres, anar a l’escola o tenir una cobertura sanitària. És jove però té uns ulls de persona gran, de qui ha vist perillar la seva vida en més d’una ocasió, de qui hi ha nits que el neguit no el deixa dormir. Té 5 persones que sempre l’acompanyen; i aquests van armats i viuen amb ell; no se sap mai quan es poden trobar una retén de la guerrilla en qualsevol camí o carretera, un atac en qualsevol cantonada, o una mina allà on trepitja.

Tot i això l’alcalde en algun moment del sopar ha somrigut, quan ha explicat alguna de les accions que estan fent per promoure el turisme a la regió com uns passeigs pel riu en una barca feta amb ferralla; i li brillaven els ulls quan ens explicava que un productor de fruita tropical va decidir donar valor al seu producte i ara té un petit obrador on fa melmelades, caramels, i els ven a altres regions més riques del país. És per aquestes coses que a nosaltres ens poden semblar petites, de primer món, simples anècdotes, per les que el nostre alcalde-heroi es juga cada dia la seva vida.

És per aquestes persones anònimes que hi ha en tots els pobles del món que una creu que el món pot arribar a ser molt millor.

Riu Caquetà (Colòmbia)
Riu Caquetà (Colòmbia)

La imatge és del Observatorio Regional de la Paz (ORPAZ) de Cauca Nariño (Colòmbia)

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *