‘Un matrimonio feliz’ de Rafael Yglesias

Ja el vaig veure per Sant Jordi, però vaig passar de llarg. El títol em va fer enrera. Em vaig retrobar amb “Un matrimoni feliç” ara fa tres dies a la biblioteca. Tenia pressa i me’l vaig emportar sense remenar gaire. Necessitava llegir, porto un estiu devorador de llibres i se m’havien acabat les existències.

Fa poques hores que l’he acabat i encara estic commocionada. Torno a llegir la biografia de l’autor a la solapa del llibre, Rafael Yglesias, i no puc evitar les llàgrimes. Aquest llibre que m’han sorprès, commogut i en determinats moments, m’ha fet sentir certa repugnància és en part autobiogràfic. Buff! Potser per això no estalvia detalls perquè els ha conegut massa bé. Hi ha moments que si fos una pel·lícula, de segur que giraries la vista de la pantalla per evitar veure com un cos es degrada i amb ell les ganes de viure.

L’amor i la mort explicat amb una sinceritat que atordeix, pots passar de somriure i emocionar-te a esborronar-te i colpir-te en molt poques línies. Protagonistes, com l’Enrique, que passes d’estimar-lo a odiar-lo i finalment acabes admirant-lo.

Sobre la fortalesa de l’amor, dels diferents graus d’enamorament en una relació i la cruesa de la mort i el dolor en pensar en tot el que et perdràs d’aquells que et sobreviuran.

Si prenc com a barem els moments d’insomni i els sentiments que m’ha causat, és de lluny la millor novel·la que he llegit en els darrers temps.

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *