Un tren en marxa – article al 3 de vuit

Aquest és l’article publicat aquesta setmana al diari El 3 de vuit.

El Joan s’aixeca al matí. Tot fent-se el cafè, engega la ràdio i el portàtil que el situa sobre el marbre de la cuina. Repassa els correus i el Facebook a l’ordinador, mentre se li va actualitzant el Twitter al mòbil d’última generació. El cafè es va refredant a la tassa. No està sol a la casa. També hi ha la Mariona que està fent exactament el mateix que ell. També parlen. Comenten alguna cosa que han dit per la ràdio, algun post que han rebut via RSS al Google Reader o es posen d’acord en qui portarà el cotxe al taller a la tarda que, tot mirant per internet, han vist que el mecànic tanca a les vuit.

Es dutxen mentre la ràdio segueix sonant i marxen cap a la feina. Un en tren, l’altra en cotxe; un amb un podcast d’aquell programa de ràdio que no va poder escoltar ahir i el mòbil a la mà fent les primeres gestions del dia; l’altra, parla amb el mans lliure amb el company de feina explicant-li que s’hauria de retrassar la reunió via per Skype amb un proveidor perquè vol passar-se per una conferència sobre Realitat Augmentada i la seva aplicació al negoci del turisme. “Cal estar al dia de les innovacions, i aquestes van molt ràpid”, li diu.

En Joan i la Mariona són extraterrestres? Crec que no, de fet em consta que és una situació que es repeteix en forces llars i en persones de diferents edats. Vivim en la societat de la informació en la qual el seu excès i sobresaturació pot passar de ser un avantatge a esdevenir un inconvenient i inclús un problema greu si les persones i les organitzacions no aconsegueixen disposar d’estratègies i competències eficaces per a gestionar-la i adquirir-la. El tren de la innovació i del canvi està en marxa i és qüestió de pujar-hi a temps i això requereix, per una banda, tenir les infraestructures necessàries (com que l’accés a internet sigui un servei universal), l’adopció d’aquests nous reptes i actituds per part de les organitzacions; però també requereix d’un actitud oberta i sobretot curiosa per part del ciutadà. No hi ha excuses en què “no tenim temps”, “això d’internet no va amb mi”, “sóc massa gran per aquestes coses”.

El pensament crític, aprendre a aprendre i a desaprendre, les gestió de la incertesa i del canvi, tenir capacitat analítica, ser automotivador i positiu i ser hàbil en la creació i gestió de xarxes són algunes de les competències primordials d’aquest nou entorn. Competències que van molt més enllà del que s’aprèn en les escoles. Estem preparats?

Articles semblants:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *