Canvi climàtic. Actuem. Sí, però tothom

Aquest serà l’estiu menys calorós de la nostra vida. És la frase que sentim arreu. Un estiu, l’actual, que hem estat gairebé des del juny a temperatures per sobre dels 35 graus en les hores centrals del dia. Hem après noves expressions, com refugis climàtics, i hem conegut noves restriccions, aquest cop les de l’onada de calor. I així anem avançant, adaptant-nos als canvis. Però que l’adaptació i el fer les coses perquè toca fer-les no ens tregui activisme. No podem ser mesells.

Com a ciutadans d’aquest món tenim l’obligació de tenir-ne cura i per tant, deures concrets (generar menys residus, respectar l’entorn, ser més eficients energèticament, entre molts més). Però els governs i les administracions, també. Que no se’ns oblidi que el nostre deure també és, com a ciutadania, demanar i insistir que els nostres representants facin bé la feina i planifiquin i gestionin de forma eficient per tal de mitigar els efectes de l’emergència climàtica i deixar una mica millor (o almenys igual).

Escric tot això perquè aquests dies rebem tot de notícies contraposades. Hem de tenir cura dels boscos, hi ha un alt risc d’incendis, temperatures que augmenten any rere any, sequera, pantans buits i possibles restriccions d’aigua. Però, al mateix temps, els governants tenen en marxa projectes que poc contribueixen a pal·liar l’emergència climàtica. I no se’n salva ningú: des de talar els arbres que fan ombra al carrer Tossa de Mar de Vilafranca quan més es requereix de zones verdes i refrescants, a projectar uns Jocs Olímpics d’hivern quan cada cop hi ha menys neu i els glaciars desgelen o proposar ampliar un carril de l’A7 enlloc d’invertir més en transport públic en una xarxa completament deficitària.

Com va dir, desafiant, Greta Thunberg: “no només volem promeses. Volem que actueu”.

Article publicat a El 3 de vuit

You Might Also Like

Leave a Reply