Els incendis s’apaguen tot l’any

Als estius se’ns cremen els boscos. I així, any rere any. Recordem els incendis del 1998, els dels Ports de Besseit al 2009 o els de l’Anoia i la Conca de Barberà de fa uns dies. Ens colpim quan veiem les imatges i compartim la impotència i la necessitat que cal posar-hi remei. Els efectes d’un incendi, a més de destruir part del país, del paisatge, de l’economia local, també estronca històries i projectes de vida. Llavors, aquells dies, lloem la feina dels bombers i dels ADF. I recordem els pagesos i posem en relleu el seu paper com a guardià del territori. Però ens n’oblidem.

No som conscients que el 60% de la superfície total de Catalunya és forestal i que el 26% és agrícola. I només l’1,4% de la població activa és qui gestiona aquest territori. Pagesos i pageses, ramaders i ramaderes, persones cada cop més envellides amb un minse relleu generacional. Tenim un problema, un problema gran. Els focs d’ara són grans incendis, pel canvi climàtic, però sobretot per l’abandonament de l’activitat agrària, per l’èxode de la població rural, perquè els boscos ja no suposen la rendibilitat econòmica d’abans. I ara, a més, els caps de setmana anem a la muntanya, als boscos i es generen més riscos que malmeten l’entorn. No podem oblidar-ho.

Per això cal apagar els incendis tot l’any. A més de tenir recursos per l’extinció d’incendis, vital, cal destinar-ne també per una correcta gestió forestal, buscar noves oportunitats per als pagesos i pageses, generar noves activitats econòmiques al territori i evitar l’abandonament rural. Aquesta és feina de les administracions i de tots els agents socioeconòmics.

Però nosaltres, com a persones que habitem i fem ús d’aquest món també n’hem de ser conscients. Tenim moltes eines al nostre abast. Com la de ser consumidors crítics i exigents. Hem de preguntar-nos, a l’hora de pagar per una dotzena d’ous, una garrafa d’oli d’oliva o una ampolla de vi, qui n’ha estat el responsable, on s’ha produït i si, amb aquell preu, el pagès s’hi pot guanyar dignament la vida.

No ens servirà lamentar-nos per un incendi, si després acabem comprant una ampolla de vi per dos euros.

You Might Also Like

Leave a Reply