“Jo, que no he conegut els homes” de Jacqueline Harpman

Una mena de presó. Unes dones que han viscut fora. La protagonista, només té records d’aquelles quatre parets. Hi ha homes, però són els carcellers.

Què hi ha a fora? Com són els homes? Què passava, abans? Què és això que es desperta dins la protagonista?
I un dia, són lliures.

I, llavors pren més protagonisme la supervivència, el pas del temps, la solitud, la malaltia. L’esperança i la llibertat.
Un llibre que commociona.

“Potser no existeix el temps, quan s’està sol? Només d’adquireix mirant com passa en els altres”.

Edicions El Periscopi. Traducció d’Anna Casassas Figueras.

You Might Also Like

Leave a Reply