“La meitat evanescent” de Brit Benett

Dues germanes bessones que fugen de Mallard, una comunitat negra de Lousiana que, generació rere generació, intenten tenir cada vegada la pell més clara (amb matrimonis mixtos). Volen iniciar una nova vida, rebel·lar-se contra els orígens, una fent-se passar per blanca, l’altra, tenint una filla negra.

Sobre els orígens, el racisme (també entre negres) i la capacitat de reinventar-se i transformar-se per començar de nou. La identitat racial (i també sexual, amb un personatge trans) és present a la novel·la.

Novel·la que t’atrapa, amb personatges secundaris que t’enganxen i sobre un tema, el pàssing, que ha havia llegit en una altra gran obra ‘La marca humana’ de Philiph Roth.

No tot és blanc o negre. No tot té una resposta concreta. Per pensar-hi i reflexionar-hi.

Li deien Quitrà.

Mitjanit. Negreta. Bombó. Li deien: somriu, tu, que no et veiem. Li deien: ets tan fosca que et confons amb la pissarra. Li deien: tu podries anar despullada a un enterrament. Segur que les cuques de llum et segueixen. Segur que a l’aigua sembles una taca de petroli. […] Negra com el cafè, com l’asfalt, com l’espai exterior, negra com el principi i la fi del món.

Editorial Periscopi. Traducció de Marc Rubió.

You Might Also Like

Leave a Reply