“La primera mano que sostuvo la mía” de Maggie O’Farrell

Amb l’ànsia de llegir tot el que ha escrit O’Farrell vaig correr a la Biblioteca Torras i Bages a veure què hi trobava. I vaig descobrir aquesta novel·la.

Dues històries, dues trames, dues dones i dos homes, dos nens. Tot en dues èpoques diferents. I peça a peça, el puzzle encaixa i tots tenen més relació del que sembla (estic fent un spoiler??).

La maternitat és el pilar de la novel·la, es retrata amb la seva duresa, però també amb episodis preciosos com l’article que la protagonista Lexie escriu sobre el seu fill. I un episodi trist que em va esborronar i que no penso explicar.

Cada dia m’enamoro més dels protagonistes que crea O’Farrell. Tot i així, es nota que aquesta novel·la és anterior a ‘Hamnet’ i a ‘Tiene que ser aquí’, per mi, força millors i més ‘enganxadores’ que aquesta.

Però segueixo amb ànsies d’O’Farrell.

Libros del Asteroide. Traduït per Concha Cardeñoso.

You Might Also Like

Leave a Reply