Elles també fan història

Divendres 15 d’octubre es commemorava el Dia Internacional de la Dona Rural, una cita més del calendari per recordar el paper de la dona, en aquest cas la del món rural. Un dia per donar visibilitat a la contribució que fan les dones a la millora econòmica, empresarial, social i cultural de les zones rurals d’arreu. De les dones d’ara, però també, sobretot, valoritzar el paper de les dones d’abans. Perquè el món que coneixem ara no només el van construir els homes que anomenen carrers i places o apareixen als llibres d’història; sinó que també hi havia dones que feien coses. No és que no existissin, les dones, sinó que han estat excloses de molts espais i, en altres casos, han estat invisibilitzades per aquells que escrivien la història.

Per tant, si volem avançar amb perspectiva feminista ens cal una memòria col·lectiva de les dones. El passat ha de ser un punt de referència per al present i el futur i ens cal construir la nostra història. Hem de tenir dones referents, hem de fer-les aparèixer perquè en sabem molt poc de les dones que han sigut filòsofes, artistes, escriptores, polítiques, activistes. I també en sabem molt poc de les dones que van ser claus pel món rural al nostre país. Fins i tot desconeixem i no valorem el paper clau que van fer les dones que ens han precedit a la nostra família.

Perquè aquesta memòria col·lectiva comença per conèixer la nostra pròpia història personal i familiar, què feien les nostres avantpassades. I jo, que provinc d’un entorn rural, puc dir que gràcies a la meva tieta àvia Paquita, les terres que treballaven la seva família no es van abandonar i van seguir conreades durant i després de la guerra mentre tenia la mare i el germà (el meu avi) a la presó; que la meva àvia Maria va ser una emprenedora que va posar en marxa als anys 70 una peixateria en un poble de no més de 800 habitants, que la meva altra àvia Maria a més de tenir cura dels avis i dels infants de la família, també tenia una perruqueria en una habitació de la casa i sempre estava disposada a cuinar canelons als veïns, o que la cosina del meu pare, la Roser, va facilitar que moltes dones tinguessin uns ingressos propis fent brodats per diferents marques tèxtils. Aquestes són les meves referents. I tu, també coneixes les grans dones que t’han precedit? Construïm plegades la nostra memòria col·lectiva?

You Might Also Like

Leave a Reply