8M. Ni un pas enrere

El 8 de març no és una data simbòlica qualsevol. És memòria, és conquesta i és advertència. Cada dret que avui considerem normal —votar, estudiar, decidir sobre el propi cos, denunciar una agressió— ha estat fruit d’una lluita tenaç, sovint incòmoda, sovint contestada. Res no ha estat regalat.

I precisament per això, perquè sabem d’on venim, sabem que res no està garantit.

Vivim un moment en què el feminisme torna a ser assenyalat. L’extrema dreta i els moviments antigènere han convertit la igualtat en un enemic polític. Utilitzen la desinformació i el negacionisme per desacreditar les polítiques públiques que protegeixen les dones, qüestionen el dret a l’avortament i trivialitzen o neguen les violències masclistes. No és casual. Quan el feminisme avança, el patriarcat es reorganitza.

La realitat evoluciona i la violència també. Avui pren noves formes digitals, econòmiques o vicàries. La pressió estètica amplificada per la intel·ligència artificial, l’assetjament a xarxes, l’exclusió en espais de poder tecnològic i econòmic… El masclisme no desapareix: es transforma.

Mentrestant, les dades continuen mostrant una bretxa salarial persistent, una feminització de la precarietat i una distribució profundament desigual de les cures. Les dones sostenen la vida —a casa, als hospitals, a les escoles, als serveis socials— però aquest sosteniment continua sent poc reconegut i pitjor remunerat. No hi haurà justícia social sense una redistribució real del temps, dels recursos i del poder.

El feminisme no és una moda ni una amenaça: és una esmena a la totalitat d’un sistema que ha normalitzat desigualtats estructurals. Per això incomoda. Per això genera reacció. Però també per això és imprescindible.

Aquest 8M no només celebrem els avenços assolits. Reafirmem un compromís: no permetre cap pas enrere. Ni en drets sexuals i reproductius. Ni en la lluita contra les violències masclistes. Ni en la presència de les dones en espais de decisió. Ni en el reconeixement de totes les diversitats.

El feminisme és avui més plural i més fort que mai. I també més necessari. Davant els discursos d’odi, la resposta només pot ser una: avançar. Ni un pas enrere.

Article publicat a El 3 de vuit