‘Comerás flores’ de Lucía Solla Sobral

Vaig llegir Comerás flores, de Lucía Solla Sobral, perquè no parava de veure’l recomanat durant el mes de desembre. D’aquells llibres que creixen pel boca-orella i que generen conversa. Me’l vaig llegir en molt poc temps: té un ritme àgil i una manera d’explicar que t’enganxa, potser perquè toca una realitat massa reconeixible.

És una lectura incòmoda en alguns moments. Parla del dol, de la pèrdua de la pròpia identitat, de la dificultat de reconciliar-se amb el propi cos i amb l’amista en un context de relacions desiguals. M’ha agradat perquè mostra amb molta claredat com de fàcil és caure en una relació tòxica sense adonar-te’n, com es normalitzen dinàmiques que t’empetiteixen. Però, sobretot, perquè al fons hi ha un missatge necessari: ens hem d’estimar més, fer-nos valer més, posar límits abans que sigui massa tard.

Sabia que había hombres que gritaban, que controlaban, que humillaban, pero no sabia que era posible enamorarse de ellos.