‘Llum de febrer’ Elisabeth Strout

M’he retrobat amb l’Olive Kitteridge i he tornat a caure-hi rendida, quin personatge més meravellós. L’Olive continua sent aspra, lúcida i profundament humana, i al seu voltant, tot un univers de personatges fràgils, contradictoris i molt reals. Elizabeth Strout té aquesta capacitat d’explicar vides normals amb una profunditat que emociona.

Com en el llibre anterior ‘Olive Kitterigde’, no hi ha grans girs ni moments èpics, sinó petits relats de moments quotidians, amb mirades, silencis i relacions imperfectes. Tot sembla senzill, però hi ha molta veritat a cada pàgina. És una lectura tranquil·la, honesta, tendra, que acompanya i que et recorda que les històries petites també poden ser profundament memorables.

“Però al cap i a la fi, la seva vida pràcticament ja s’havia acabat. La duia feixuga a l’esquenacom si fos una xarxa de pescar sardines plena a vessar, amb tota mena d’algues inútils i bocinets de petxines i peixets petitons d’aquells que brillen tant”.