El Nadal no és una postal

Cada any ben puntual tornen les litúrgies del Nadal. Els carrers s’il·luminen, els aparadors treuen les millors gales i correm amunt i avall buscant presents per aquells que estimem. Arriba la Fira de Santa Llúcia, la Fira del Gall, els pessebres, els arbres de Nadal i més llums als balcons de les cases. Les Nadales, les bufandes, els guants i l’esperit nadalenc.

I parem la taula amb solemnitat, amb les millors estovalles i els millors coberts. I l’escudella bull a foc lent, el tió tip de mandarines espera el seu torn i fumfumfum, les Nadales no paren de sonar. Tot plegat conforma un imaginari compartit que, per a molts, és refugi, és infantesa, és memòria, és alegria, és família.

Però el Nadal també té una altra cara, menys visible i menys fotografiable. Hi ha qui arriba a aquestes dates amb una cadira buida a taula; hi ha qui cada Nadal enyora encara més; o qui arribarà a aquestes festes amb un nus al pit perquè aquell desengany, enlloc d’apaivagar-se, incrementa. O hi ha qui, senzillament, no se sent interpel·lat per aquesta felicitat obligatòria que sembla que ho inundi tot.

Les litúrgies tenen això: creen comunitat, però també poden accentuar les diferències. Fan més evidents els silencis. El soroll de les celebracions contrasta amb la solitud de qui mira els llums des de fora, de qui fa veure que tot va bé perquè “toca” que vagi bé.

Potser per això està bé recordar que el Nadal no és només una suma de rituals, sinó també un espai per a la mirada tendra, l’abraçada i la comprensió. Assumint que no tothom viu aquests dies igual, i que totes les maneres de viure’ls són legítimes.

Com escrivia Màrius Torres, “no és l’alegria qui ens salva, sinó la capacitat de reconèixer-nos fràgils”. Potser aquí rau una altra manera d’entendre el Nadal: no tant en la perfecció de la taula parada, sinó en la capacitat de fer lloc a qui ho passa malament, inclosos nosaltres mateixos.

Perquè sota els llums, els regals, l’escudella i els canalons, el que realment compartim no és una postal, sinó una humanitat imperfecta. I això, encara que no surti als anuncis, també forma part del Nadal i de la vida.

Article publicat a El 3 de vuit