‘La bassa’ de Meritxell Benedí Altés

Tinc la sort d’haver-me creuat amb la Meritxell Benedí Altés i haver compartit uns quants caps de setmana de confidències, formacions i d’aquelarres feministes. Ella va fundar una mena de tribu, ‘Les Loles‘ i ens va inocular un virus que no té cura però ens fa més fortes: el d’escampar el feminisme arreu i crear sororitat entre dones que dediquem part del nostre temps —i de la nostra vida— a la política sota el paraigua d’Esquerra Republicana.

És historiadora i ha centrat la seva trajectòria investigadora i professional en els camps dels feminismes, les polítiques d’igualtat i els drets socials. Ha estat presidenta de l’Institut Català de les Dones. I aquesta és la seva primera novel·la. I quina estrena.

Amb La bassa som testimonis del trajecte emocional de la Mireia: des del moment que s’enamora fins al deteriorament de la relació. Veiem com la tracta el Sergi, ens indignem perquè no entenem com pot ser que ella no ho vegi… però alhora ho entenem perfectament. Perquè la violència psicològica, sovint, s’instal·la en la quotidianitat fins al punt que la normalitzem.

Aïllament, submissió, desautorització, manca de respecte. Arriba de forma subtil i s’escampa com l’oli: ho impregna tot, embruta i anul·la la persona.

La novel·la és també una lloança als amics, a la família, a la xarxa pròpia. A com n’és, d’important, aquesta xarxa per poder escapar i guarir-se. Per esdevenir refugi i palanca per la Mireia, que, després de tocar fons, troba la força per tornar a aixecar-se.

“El traeixo, una vegada més. Com si tingués un amant. Però el meu amant sóc jo.”

Tenim la sort que la Meritxell Benedí serà dilluns 16 a Vilafranca i que conversarem plegades per presentar el llibre. Serà a les 19 h, a l’Escorxador.

No hi falteu: el llibre és molt bo —ja va per la segona edició en pocs dies— i la Benedí és absolutament inspiradora.