Parabere Forum BCN2026

Convidada per l’Agència Catalana de Turisme, vaig tenir la sort de poder assistir al Parabere Forum 2026 al Paranimf de la Universitat de Barcelona, una sala magnífica per acollir aquest fòrum internacional sobre gastronomia, alimentació i sistema alimentari amb perspectiva de gènere. Va néixer el 2015 impulsat per la periodista gastronòmica Maria Canabal per donar visibilitat a les dones del sector alimentari i es debat sobre sostenibilitat, sistema alimentari global, cultura gastronòmica, migracions i condicions laborals a l’hostaleria. Va ser el dia 8 i 9 de març, amb més de dues centes persones (la gran majoria dones), de 30 països diferents. Cuineres, periodistes, científiques, sommeliers, productores, etc. Com es va declarar amb entusiasme, als primers minuts de la sessió, “totes tenim de diferents arrels, però que compartim la mateixa ruta“.

Només vaig poder-hi assistir ahir diumenge i va ser una matinal molt enriquidora, vaig prendre moltes notes i comparteixo aquí alguns dels missatges dels ponents:

Maria Cabanal, directora de Parabere: “Dia important per tenir consciència i recordar que el món és desigual”.

Charles Spence, professor a la Universitat d’Oxfort i expert en Gastrofísica, va posar l’accent que el 6% dels restaurants top del món estan dirigits per dones i, a través de diferents estudis científics, va intentar donar resposta a la pregunta: “Aquesta diferència es deu a què els homes i les dones viuen en diferents móns sensorials?” I, després de repassar-ne sintèticament uns quants, vam arribar a la conclusió que no. Com tampoc tenim diferències en la creativitat. Per tant, si hi ha aquesta desigualtat es deu, principalment, a qüestions culturals i socials.

També va destacar la IA i el clar biaix de gènere que hi ha. Si demanem suggerències de què podem menjar a la IA, ens donarà receptes ideals per un home blanc, americà, de 50 anys i amb certa obesitat. Com podem fer-hi front les dones, a aquests algoritmes per fer-nos més presents també a la IA?

Mindy Woods, xef australiana premiada al World’s 50 Best Restaurants 2025 i que està duent a terme una tasca importantíssima de recuperació de receptes i aliments de la tribu dels Bunjalung. De fet, a Austràlia, amb la colonització, la gastronomia i l’agricultura indígena va ser aniquilada i desqualificada. Un percentatge molt important d’aliments que s’usaven llavors, han desaparegut o no estan permesos ni catalogats com aliments. Woods treballa per recuperar aquella gastronomia. “El menjar és la nostra medicina i ens connecta amb el nostre territori, la nostra cultura“. “La gastronomia és respecte pels que han estat aquí i pels que vindran”.

Martina Puigvert, xef del Restaurant Les Cols, va explicar la mirada jove que estan incorporant ella i les seves germanes al restaurant. Defineix que fan una cuina intuïtiva, autèntica i la naturalesa és la seva principal font d’inspiració. Treballen per la recuperació de varietats autòctones i de com utilitzar alguns dels productes recuperats, com el blat de moro de la creu. “Volem elevar allò local i contribuir en l’economia local perquè és la que preserva el territori“. “La clau és respectar el cicle dels aliments, no voler-lo manipular”.

Joan Roca, xef del Celler de Can Roca, en una conversa amb Maria Cabanal, va fer unes magnífiques aportacions sobre talent i futur. L’il·lusiona veure com el projecte del Celler de Can Roca és consistent i com noves generacions s’hi sumen (el seu fill i el seu nebot són a la cuina): “som un projecte familiar i de vida”. Són molt conscients de l’impacte que poden tenir en allò que fan i que diuen i, per tant, miren de ser coherents i compromesos amb els canvis. Quan l’equip de persones creix (ara, en tot el grup són més de 300 persones), cal treballar des del lideratge, cuidar, gestiona. “Que siguin eficients, però alhora que se sentin valorats”. “Captar talent i fidelitzar-lo, és la clau”. El seu objectiu: “no pretendre ser els millors, sinó ser autèntics“. I de nou, li vaig sentir dir aquella frase tan bonica que té de les feines més boniques del món perquè “és feliç fent feliç els altres“.

Per la tarda, les assistents internacionals van poder gaudir de diferents tallers sobre gastronomia catalana en diferents punts de Barcelona i també de Catalunya. De segur que en van sortir meravellades (hi havia tallers que feien molt bona pinta!).

Només un però, no hi havia traducció al català, només traducció anglès-castellà. Un fòrum que es fa a Barcelona amb el suport de la Generalitat de Catalunya, i que pretén promoure la cultura gastronòmica catalana, s’hi hauria de poder parlar i escoltar el català. Parlem de la recuperació de varietats alimentàries, de receptes antigues… aviat haurem de parlar també de recuperació de la llengua catalana, malauradament.