‘Si una família’ d’Alba Dalmau

Després de llegir El camí dels esbarzers, he tornat a Alba Dalmau amb Si una família i, de nou, m’ha enganxat i he gaudit molt de la lectura; m’encanta com sap transmetre la complexitat de les relacions humanes. En aquest cas, sobre la família. Però no només la família de sang, sinó també aquella que vas triant i va formant part de la teva vida.

Amb un personatge preciós, la Paloma, vital amb un punt d’ingenuitat, i una bona colla de secundaris memorables (sí, puc dir que m’he enamorat d’en Joel), hi ha moments de riure (hi ha escenes esperpèntiques i divertides a la residència d’avis); però també tristos i emocionants (com el passat de la vella Simona). Una novela vitalista, una oda a les relacions humanes, un retrat sincer de la decadència de la vellesa.

Si una família és una novel·la que parla de la necessitat de sentir-nos acompanyats, d’estimar i que ens estimin, de conèixer el nostre passat per entendre millor el nostre present.