Una biblioteca amb nom de dona

Vilafranca ha obert la consulta per triar el nom de la nova biblioteca de la Nau Cortina. Una decisió aparentment senzilla, però que diu molt de com una ciutat entén la seva identitat i quins referents decideix posar en valor. Posar nom als equipaments no és un tràmit menor: dona sentit, crea comunitat i evita que els espais públics quedin anys en un llimb administratiu. Només cal mirar els dos instituts nous de la vila, sense nom definit durant anys, per entendre que la manca de decisió també transmet missatge: desdibuixa qui som i què volem simbolitzar.

En aquest cas, però, el procés té una càrrega afegida. A Vilafranca, només un 13% dels noms de carrers i equipaments són de dona. Aquesta és una realitat persistent que evidencia una mancança històrica: les dones hi són, però no hi consten. Per això, la consulta sobre la biblioteca és una oportunitat per començar a corregir aquesta desproporció i feminitzar, ni que sigui a poc a poc, el nostre mapa simbòlic.

Cal recordar que aquesta iniciativa neix d’una moció i d’un acord polític impulsat per ERC – 100percentVilafranca, que va situar al centre la necessitat d’incrementar la presència de noms femenins i de fer-ho amb participació ciutadana.

Us animo a investigar i conèixer les cinc dones proposades (segurament en podrien ser moltes més): Joana Raspall i Joanola; Anna Maria de Saavedra i Macià, Sara Kirchner i Catalan; Ramona Via i Pros i Coloma Seró i Costa. D’entre elles, us confesso la meva elecció: Coloma Seró: mestra republicana, primera regidora de Cultura de Vilafranca, deportada als camps nazis i referent de perseverança i cultura democràtica. Donar el seu nom a la biblioteca seria reconèixer una vida dedicada a l’educació, al pensament crític i a la llibertat.

El professor d’història i antic company regidor, Salvador Campamà, ha investigat molt sobre aquesta dona tan compromesa, de qui encara en tenim molt poca informació. Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis, cita també a Seró, que va acompanyar fins la mort a la també deportada Carme Bartolí. El 1980, la cantautora Marina Rossell en va fer una cançó, “Morir a Ravensbrück”, amb lletra de la mateixa Roig.

Que la nostra nova bibliotequi porti el nom d’una dona que simbolitza resistència i cultura seria un pas endavant per la memòria col·lectiva i per una vila que vol mirar el futur amb coherència i orgull. Participar en la consulta és, també, construir aquest futur.

Si en voleu saber més de la Coloma Seró, us recomano aquests podcasts:
Les sis de Ravensbrück | Coloma Seró, la primera regidora de Vilafranca (1/3)

Dones, flors i violes | Coloma i Carme, un anell i un clavell

I també, finalment, remarcar que fins fa només uns mesos, no li coneixíem el rostre de la Coloma Seró. Finalment, una recerca periodística i la implicació dels veïns de l’Albagés s’ha recuperat una fotografia seva (que és la que acompanya aquest article).