La rebuda #cosesdemare

Entra a casa i diu “hola” ben fort. Ningú respon. Fa una ullada al menjador, treu el cap a la cuina i pas a pas, amb decisió, es dirigeix al passadís. Per ara no ha tingut èxit. No es dóna per vençuda. Entra a una habitació i després a l’altra. Empeny la porta del despatx i somriu. “Hola papa!”, crida mentre corre als seus braços.

Quan no troba ningú, fa mitja volta, somriu i corre a abraçar ben fort qui l’ha portat fins a casa. Ens agrada tant aquesta rutina que quan arriba, qui està a casa guarda silenci, quasi ni respira, esperant ser descobert per la petita exploradora i sentir aquells bracets petits i molsuts agafats ben fort al coll.

You Might Also Like

Leave a Reply