Les cacatues

Existeix una espècie que malauradament no està en extinció. És una espècie minoritària, però present en múltiples espais, hores i moments del dia. Si baixes la guàrdia els pots sentir i/o llegir, et pot passar sense voler perquè, malauradament, són inevitables. Alguns, molt pocs, et poden arribar a caure bé i d’altres segur que et posen els pèls de punta i et transfereixen una malallet que t’acompanya tot el dia. Creuen saber de tot, són experts en qualsevol temàtica i això els dóna dret a opinar, criticar i propagar les percepcions que ells tenen a quatre vents i, el més fort de tot, arribar a generar un caldo de cultiu encara més gran i provocar converses, opinions i generar debats entre aquelles persones que no són d’aquella espècie, ja sigui al bar, a la feina o a la perruqueria.

El curiós de tot plegat és que, any rera any, hi ha els mateixos espais, veus i tonalitats. Per què no evolucionen els espais de tertulies dels principals programes televisius i radiofònics del nostre país? Per què sempre escriuen els mateixos en els principals diaris del país? Em nego a pensar que és perquè no hi ha més persones interessants i crec que el problema rau en una manca de creativitat, d’aposta per generar nous models de programes i espais que facilitin les múltiples opinions i que, a més, aquestes siguin sostentades i documentades.

Reclamo menys tertulians i més experts reals en aquests espais que, deixant a banda la provocació i la crispació i la rumorologia, parlin amb coneixement de causa. Sol·licito que aquests espais comptin amb una interacció més alta amb l’oient, el telespectador, el lector. Que aquests també puguin dir de la seva, transmetre les seves idees i opinions. Hi ha mètodes senzills per poder comptar amb la interacció d’aquell que està seguint un programa, internet ofereix múltiples eines i moltes d’elles gratuïtes.

Si us plau, innoveu, evolucioneu! O simplement, escolteu les audiències i us adonareu que, a part dels quatre o cinc assessors polítics, comunicadors i altres periodistes i tertulians d’altres mitjans de la competència, pocs més us prenen en seriosament (o almenys això és el que m’agradaria pensar).

Article publicat avui al setmanari El 3 de vuit.

Si t’agrada el bloc i aquest post, els pots votar al Premis Blocs 2010 fent clic aquí . T’estaré molt agraïda 😉

Les cacatues

You Might Also Like

2 Comments

  1. Soniola

    Si realment els professionals es dediquessin a fer aquesta feina,no se que seria de la rahola i tota la trupe d’opinadors sense (al meu pensar)criteri,tant a la televisio com a la radio,els propis presentadors dels diferents programes haurien de parar-se a pensar si aquesta gent aporta quelcom important o interessant al seu programa,si mes no,guanyarien oients o espectadors….molt be l’escrit,#alguhohaviadedir!!:)

  2. Les cacatues continuen existint | viniesfera - Gemma Urgell

    […] els torns de paraules que a treure temes d’interès per debatre, haurien d’estar en extinció. Fa ja quatre anys, des d’aquesta humil columna, em queixava del mateix. Anomenava “cacatues” a aquests personatges que et trobes massa sovint a tot arreu, a la tele, […]

Leave a Reply