Mamar amb naturalitat

Article publicat a El 3 de vuit.

M’arriba a les mans una carta al director de La Vanguardia que em deixa amb la boca oberta pel cúmul de despropòsits que presenta. Per una banda compara el topless amb la lactància en un espai públic; i explica que troba de molt mal gust que les dones caminin mentre donen de mamar, o que a la taula del costat mentre ell berena, hi hagi una dona donant el pit al seu fill.

Em poso les mans al cap quan llegeixo que hi ha gent que es pugui escandalitzar en veure una cosa ben natural i que és la base de supervivència de qualsevol mamífer (i els humans també ho som). Quan pediatres, ginecòlegs i científics d’arreu recomanen la lactància materna perquè és el millor aliment per un bebè; quan la Organització Mundial de la Salut la recomana com a mínim durant sis mesos de forma exclusiva i fins a un mínim de dos anys de forma complementària, és ridícul i de manca de sentit comú trobar-se comentaris així al segle XXI.

La lactància materna no té horari; igual que un bebè de tres setmanes no té la rutina de l’esmorzar, el dinar i el sopar. I una de les joies d’aquesta forma d’alimentar és que sempre està disponible en qualsevol moment que el bebè ho necessiti, en la quantitat i l’escalfor adequada. Les dones que alleten què han de fer, doncs? Quedar-se a casa no sigui que al petit li agafi gana? Evidentment que no!

A mi m’agrada veure dones alletant als seus fills, ja sigui en un banc, a la platja o a la cua del supermercat. M’agrada perquè és un cant a la vida, perquè em transmet tranquil·litat i tendresa i perquè em recorda com n’he gaudit durant més de dos anys amb la meva filla. I n’he gaudit amb intimitat a casa; en família en dinars i sopars, en companyia d’altres mares a la piscina i amb desconeguts al tren o al metro. I per sort, m’he trobat amb mirades i comentaris plens de complicitat.

També el podeu llegir aquí

You Might Also Like

Leave a Reply