On és el sentit comú?

Ascó, Horta de Sant Joan i Vic. Focus mediàtics d’aquests darrers dies. Pàgines i pàgines de diaris, frases en tertúlies i centenars d’imatges fixes i en moviment. Declaracions de polítics i d’organitzacions. Més twitts i més posts. I què més? Doncs res més. Apaga i vámonos, que diuen. Ja tornarà a arribar una altra notícia/escàndol, catàstrofe que taparà aquestes. La política del pedaç. Tot plegat fa molta mandra.

Aquests tres focus mediàtics obren tres debats clau al nostre país: nuclear/energètica; mediambiental/forestal i la immigració. I tots ells, en un context de crisi i d’eleccions autònomiques fet que s’aguditza la crispació, la rumorologia, les declaracions fora de to mentre les exclusives se situen l’ordre del dia. Però on està el debat de fons?

Per una banda, tenim un govern que comunica poc en situacions de crisi i que, en aquestes qüestions, ha demostrat poca habilitat a avançar-se al rumor i a informar de forma unitària sobre la seva posició en cada un dels temes i en les accions que està duent a terme. L’oposició, afincada a la generació de més crispació, i els mitjans de comunicació, que segueixen el joc d’uns i dels altres. A tot això, a manca d’informació, s’omplen espais amb rumorologia, tertulies i pseudoexperts en cada un dels temes. Però tot queda aquí, a la superfície.

M’agradaria trobar als mitjans de comunicació i a les declaracions dels nostres representants postures que donin resposta a, per exemple, les següents preguntes: si optem per un tancament de les centrals nuclears, on hauran d’anar a parar els seus residus? com gestiona el canvi un petit municipi que té en la indústria nuclear la seva principal font d’ingressos i la dels seus vilatants? si no volem l’energia nuclear, estem disposats a ampliar i apostar per l’eòlica o per altres mesures energètiques? perquè posem en qüestió si un municipi pot decidir si alberga un cementiri nuclear, si empadrona o no els immigrants, però no es posa en qüestió el poc paper decisori que hi té el Parlament de Catalunya o el Govern de la Generalitat en aquestes qüestions o no es treballa perquè això canvïi? i, enlloc de fixar-nos en quins han estat o no els errors en una situació d’emergència com l’incendi d’Horta, qüestionar la tasca del cos de bombers, agents rurals, … perquè no busquem el debat de fons i ens preguntem si realment s’estan prenent mesures en els boscos del nostre país perquè no es torni a repetir?

Tampoc a les xarxes socials ni als blocs he trobat respostes a aquestes preguntes. Al twitter hem seguit escalfant l’ambient amb rèpliques i contrarèpliques, a les xarxes socials hem seguit el mateix camí que els mitjans de comunicació i no s’ha afavorit una nova via més oberta al debat, a la recerca de més coneixement, a les respostes dels que realment coneixen aquests temes. No hem reclamat més informació als nostres representants sobre aquests aspectes que són i seran crucials pel nostre país. No s’ha liderat res de res. No hem reclamat sentit comú a tot plegat.

You Might Also Like

2 Comments

  1. MarcG

    Gemma,

    Tens raó, no s’està fent cap debat a fons, suposo que en un any d’eleccions difícilment es farà això.

    Caldria que els polítics tinguéssin sentit de país enlloc de sentit partidista. Això, per desgràcia és molt díficil actualment, la crispació ha arribat a uns nivells mai vistos…

    Però a més, tal com dius, la societat també hauria d’exigir anar a un pas més enllà.

    És molt fàcil dir que no volem energia nuclear, però resulta que tota la que generem a Catalunya la gastem els catalans, per tant, avui per avui segurament no en podem prescindir…

    I com això el tema de la gestió forestal o de la immigració.

    No es fan debats i, suposo, ja hi ha gent que li interessa que sigui així.

    Personalment això és el que m’entristeix més, poca visió col·lectiva, molta visió individual…

  2. janquim

    Gemma molt d’acord amb el teu apunt
    Encara més: no sembla que ningú esquivi el tacticisme electoralista consistent a provar d’agradar a tothom. El lideratge NO és això. Si fossim un país independent, voldríem nuclears i magatzems de residus? O voldríem “depèndre” d’altres? Què vol dir que els molins de vent fan lleig? A mi m’encanten! Què vol dir que l’aigua és dels veïns del riu? No hi ha “sentit de país”, afers nacionals com l’aigua, l’energia i altres que són de tots i requereixen visió estratègica i global? Posarem de debò el país als peus de tots els “nimby”? Així no construirem res, quina llàstima! Catalunya es destrossa ella soleta, per localismes de pa sucat amb oli i per falta de visió estratègica.

Leave a Reply