Potser que parli d’aquestes eleccions…

De sempre la política m’ha interessat. He llegit politòlegs, segueixo normalment el dia a dia del nostre país, tinc ben a la vora polítics i de partits ben diversos, m’agraden les converses sobre política, estratègia i comunicació i, fins i tot, fa molts anys, quan acabava Periodisme, em vaig plantejar estudiar Ciències Polítiques.

En aquest bloc sovint he parlat de política i la major part de blocs que segueixo parlen de política… Ara però, estic preocupada. Un moment així, electoral, amb campanya, amb moviments en tots els partits, de programes, de mítings, d’entrevistes, d’estratègies i d’enquestes; ni parlo de política amb la gent del meu voltant i intento evitar el tema, ni escric, ni llegeixo els posts d’aquesta temàtica ni m’interessa massa allò que diuen els diaris sobre la campanya. Si, sóc una NI-NI. Cada dia que passa, em pregunto: “Gemma, no has escrit res d’aquestes eleccions al bloc…”

He analitzat què m’està passant i només tinc dues respostes:
A/ Que tinc les neurones i les hormones concentrades en aquests darrers dies de l’embaràs
B/ Que el panorama polític actual del nostre país és força decebedor, que aquesta campanya està sent “más de lo mismo” i que l’eufòria que uns quants “il·lusos” teníem per l’obertura de la política gràcies a internet i a l’empoderament de la societat, i en la necessitat d’un canvi en el sistema de representació del nostre país, s’ha quedat en un no res.

Pensant-m’ho, i ni que em pesi, crec que l’opció B és la que millor representa el que m’està passant.
I em pregunto… si a mi, que en teoria la política m’interessa, em passa això… a aquells més “desafectats”, què els hi deu estar passant?

You Might Also Like

5 Comments

  1. Soniola

    La política ha de canviar, si nosaltres, el “poble” hem canviat i hem evolucionat,perque la política,i tambe perque no alguns polítics no,el sistema no funciona…a mi encara em queda una mica d’esperança,ja no en aquestes eleccions pero si que,d’aqui quatre anys,espero veure coses diferents,gent diferent i una mentalitat i manera de fer les coses mes actual,tecnologicament i personalment.

  2. GemmaUrgell

    Crec que aquestes eleccions haguéssin estat una oportunitat per veure alguns d’aquests canvis … i ha estat una oportunitat perduda. I si, és bo no perdre l’esperança, però al mateix temps la desafecció creix i serà difícil de recuperar 🙁
    Merci per passar-te per aquí!

  3. Jordi Alcover

    Aquesta esquerra, malauradament, no és esquerra. Jo he votat tota la vida a les esquerres i han aconseguit que em plantegi qualsevol altre cosa abans que un tripartit que exerceixi de exèrcit de salvació enllooc de governar, i que a sobre em digui a qualsevol autobús que passi pel carrer que ser català és treballar com un burro amb les idees clares: jo em pregunto si això és tot el que significa ser català per aquesta esquerra tan “progresista”, que al cap i a la fi no fa res d’essencialment diferent del que feia la dreta catalanista.
    Han aconseguit, tant a Madrid com aquí, que no em cregui l’esquerra i que no hi confïi mai més, probablement. Que tregui el so de la tele quan parlen, perquè no m’interessa res del que diran. Em condueixen a confiar només en la meva iniciativa i a no creure en cap ajut de cap mena. Han fet un abstencionista convençut, un més, desenganyat, o potser enganyat, que és molt més exacte.
    I per acabar d’amanir-ho tot, i per tocar un tema que ens afecta professionalment, no es pot deixar sense iniciativa a tot el sector del vi per equivocar-se en un nomenament i no fer marxa enrere només pel cost polític que suposa una destitució urgent i evidentment necessària, a més de demanada i esperada per tot el sector. Aquestes actituds es paguen tard o d’hora. I normalment passa en la propera convocatòria a eleccions, des de qualsevol errada d’aquesta mena.

  4. Sergi Sabaté

    Crec que la B i la A. Per aquest ordre! 😉

    Records!

  5. Després del #28N, punt i seguit | Ricard Espelt

    […] l’actitud: alhora de fer les llistes a les eleccions, per exemple. Aquesta reflexió de la Gemma Urgell recull molt bé aquest sentiment. L’oportunitat perduda: la revisió de les “normes de joc”, […]

Leave a Reply