Quin munt de coses em fas sentir! #cosesdemare

En aquests més de 180 dies no hi ha hagut moment que no hagi pensat en tu. Fins fa unes setmanes no et sentia, però feies evident la teva presència a través de la transformació del meu cos. Ara des de fa uns dies noto com et bellugues, i com m’agrada! Les meves mans automàticament se situen a la panxa, en aquell punt on noto que hi ets i et faig una carícia, o apreto una mica desitjant que notis aquests gestos i els coneguis.

Ets una nena, això ens van dir l’altre dia, i et dius Marta. Així és com ja t’anomenem a casa on t’esperem tots amb candeletes. No t’ho pots arribar a imaginar! Recordo el dia que vam saber que t’esperàvem. Molta alegria, i al mateix temps, un nus a la panxa. Ja sortiria bé? Ens en sortiríem? Començava llavors una etapa de por i un patir perquè tot vagi bé. Una por que es va mantenint però que és cada cop més fàcil de portar. És que, Marta, sóc patidora de mena 😉

Saps? Des de que esperes una criatura, només veus embarassades i bebès per tot arreu. L’altre dia vaig sentir per la ràdio que els naixements havien disminuït aquest 2010, però jo no m’ho acabo de creure tenint en compte la quantitat de panxes i infants que veig cada dia! Vaig a natació per embarassades, aviat m’apuntaré a ioga i en pocs dies començo les classes de pre-part. Llegeixo llibres sobre l’embaràs i el part i quan trobo alguna amiga en estat com jo… ja ens escoltes Marta, només puc parlar de tu, del que està passant dins el meu cos, dels quilos que hem incrementat i de les darreres novetats en puericultura.

No puc evitar mirar-me davant de qualsevol mirall i contemplar com es va transformant el meu cos, com creixes dins meu. La panxa en creixement constant, la cintura s’esbaeix i els pits guanyen volum. Llavors intento imaginar-me com estàs col·locada, on tens el cap, les mans, els peus, quina carona deus fer.

Feliç és com em sento, serena i relaxada i amb unes ganes boges de mirar-te, acariciar-te i sobretot, veure’t crèixer i viure. Marta, quin munt de coses em fas sentir!

En Jorge Drexler ens ha fet un petit regal amb aquesta cançó… segur que ja te la saps de memòria! 😉

You Might Also Like

6 Comments

  1. Ricard Espelt

    Molt bonic. És una sensació envejable que només una dona pot explicar. Extraordinària. Aquesta és una etapa que comença i t’acompanya (per anar bé) tota la vida.

  2. Xavier

    Oblida les pors. Us en sortireu. Anirà bé i la nova etapa és de felicitat. Segur. 🙂

  3. Magí

    Només dir-vos un cop més que felicitats i enhorabona per les coses noves que sentiu.

  4. francesc

    Moltíssimes felicitas!! quines emocions!! molts ànims 🙂

  5. Laia

    Gemma, quina sensació més bonica, tranquila que tot sortirà bé.
    També tinc ganes de veure la cara de la Marta i realitzar el paper de tieta!
    Un peto enorme per la mama i per la Marteta!

  6. Gemma Urgell

    Gràcies a tots, em feia certa vergonya publicar aquest post, però penso que les coses maques també s’han de compartir. I aquesta és de les més maques que m’estan passant, què us he de dir (als pares Albert, Ricard i Magí) i als futurs Laia i Francesc!

Leave a Reply