Somriures de postal

Enganxada al mòbil, com de costum, vaig agafar el correu de la bústia de casa. Esperava trobar-me factures i propaganda, com sempre. Però mentre repassava el Whatsapp, em va caure una postal. Una postal? Feia anys i panys que no en rebia cap! Me la vaig mirar i vaig somriure (com somric encara ara quan la miro penjada just davant de l’ordinador). No més de 14 línies que m’emocionen, escrites per una gran amiga que ha decidit que aquella regió tan preciosa serà pel temps que sigui, la seva nova llar.
bretagneNo més de dos o tres dies més tard, truca el carter. Merda, segur que és alguna multa, com de costum. Obro la porta… “Bon dia, una multa oi?” “No, un paquet”. El miro estranyada perquè no he comprat res per internet darrerament… Entro a casa, miro el remitent i somric feliç. Una bona amiga que treballa en una editorial m’ha tornat a sorprendre “Un parell de llibres per gaudir d’aquest estiu”, diu la nota que acompanya el paquet.

He canviat de companyia per l’assegurança de la moto a través d’internet i aquest matí he preparat la documentació que em demanaven i l’he posat en un sobre. Tot passejant amb la meva filla de tres anys i mig li he dit que havíem de trobar una bústia. “Si, n’hi ha una abans de la botiga de joguines i una altra davant de Xerigots”, m’ha dit. M’ha sorprès que sabés què era una bústia, de fet a casa l’usem molt poc i no recordo haver-ne parlat mai. Ella sabia què era, però no tenia clar perquè servia, així que he hagut de respondre un bon grapat de perquès. Ens hem plantat davant la bústia i ella, tota orgullosa i amb un somriure d’orella a orella ha llençat la carta per l’asseguradora.

Després del passeig, arribem a casa. Just ens trobem el carter al rebedor, que ja ens coneix i em dóna directament un parell de cartes. A l’ascensor, la Marta em pregunta si el carter ens porta la carta que ella acaba de llençar a la bústia. Un nou somriure d’orella a orella mentre penso que potser no m’he explicat gaire bé.

Sempre diuen que la felicitat de la bona és la que dura un petit instant i que et fa somriure. És curiós que jo, una iphonera i enganxada al 2.0 com sóc, el correu postal m’hagi provocat aquests estats de joia en quatre ocasions en pocs dies de diferència. Potser sona “vintage”, però… Visca el correu postal!

(article publicat a El 3 de vuit)

Articles semblants:

  • No hi ha articles semblants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort