Amb les municipals a la cantonada, article publicat a El 3 de vuit

No ens n’adonarem i ja tornarem a tenir els carrers plens de propaganda electoral, amb la diferència que els de la foto ens seran una mica més pròxims o almenys, seran del mateix poble que nosaltres. Si parem atenció, podrem veure reunions clandestines en cafeteries de poble, sopars de petit comitè a cases particulars, trobades en edificis públics a altes hores de la nit, … I tot amb una sola finalitat: la confecció de les llistes electorals, primer; la creació del programa electoral, després.
Majoritàriament aquestes tasques queden en mans de poques persones i jo em pregunto, seria complicat obrir-ho una mica més?

Sovint sentim parlar de política 2.0 com aquella que, gràcies a les noves tecnologies, la ciutadania, al comptar amb més coneixement i disposar de les eines per compartir-lo, té més a prop la classe política i, amb diàleg i participació, podria incidir en la presa de decisions. Parlem de política 2.0 quan s’obren les institucions a la ciutadania, com és el cas del Parlament 2.0 (que espero que continui en l’actual legislatura); parlem de polítics 2.0 com aquells que atenen a les peticions dels ciutadans i, juntament amb ells, prenen les decisions.

S’acusa als partits polítics i la seva estructura erràtica i poc flexible com el pal a la roda de l’obertura de la política; com el principal obstacle entre la relació de la ciutadania amb els polítics. Per això crec que aquestes eleccions poden ser interessants per fer un petit gir en la política més pròxima que tenim, la municipa. Espero veure com els partits polítics dels pobles s’obren més als seus militants i simpatitzants i s’organitzen llistes municipals més obertes o es confeccionen programes amb el parer de la ciutadania, m’agradaria veure com es donen relleus, com apareixen nous perfils. Només veient canvis en les formes i en les actituds, arribarem a una millor manera de fer política, la que gira al voltant del ciutadà.

Aquestes municipals, doncs, han de ser una mostra, a petita escala, que la política 2.0 és real i ha de contribuir a fer evident que cal una reforma de les normes democràtiques que tenim al nostre país. I en aquesta mateixa línia, és una bona noticia que hi hagi partits que decideixin fer primàries per escollir els candidats i que siguin els simpatitzants i militants i no la cúpula qui trii qui millor els representa. Espero que s’estengui a més municipis perquè així hauríem fet un tram més del camí d’aquesta nova política que anomenem 2.0.

Article a El 3 de vuit, 28 de gener de 2011

You Might Also Like

4 Comments

  1. Ricard Espelt

    Es curiós com després d’acabar de publicar una entrada explicant una iniciativa, de fa algun temps meditada, arribo a aquesta entrada. Suposo que per alguns perfils que hem pensat que això de la Política 2.0 tenia algun veritable sentit, aquesta és una nova oportunitat.

  2. GemmaUrgell

    Si Ricard, ara he llegit el teu post. Les municipals són una oportunitat i espero que no es desaprofiti… potser som massa somiadors!

  3. Tweets that mention Amb les municipals a la cantonada, article publicat a El 3 de vuit | Gemma Urgell -- Topsy.com

    […] This post was mentioned on Twitter by GemmaUrgell and Sergi Sabaté, Víctor Cornejo. Víctor Cornejo said: RT @GemmaUrgell: "Amb les municipals a la cantonada" article publicat avui a @el3devuit http://bit.ly/hh5vNC […]

  4. Pep Guillén

    Hola Gemma,
    Estic d’acord en què les Municipals són una porta oberta a la regeneració política, al canvi cap a millor amb la introducció de noves formes de fer política, i també de noves cares. Per tant, són una oportunitat per obrir la participació política a la gent compromesa amb els afers públics, per treballar pels pobles i la seva gent.
    I seria desitjable que les candidatures es confeccionessin de forma participativa, mitjançant primàries, etc. Però també veig que als nostres pobles hi ha una part de la població que desitja que durant els quatre anys no hi hagi “merder”, una cultura política que en el fons és de passivitat i de conformisme i que està ben arrelada a la nostra societat.
    Per tant, dificultats n’hi ha, com ara la desmobilització ciutadana (el que seria la desafecció política en l’àmbit local), que no ve tan donada pels partits polítics, ni per les seves estructures rígides (hi ha una tendència generalitzada a atribuir totes les culpes de la política als partits), sinó més aviat per la poca implicació de part de la ciutadania en els afers municipals, derivada de la cultura política que et comentava.
    Segurament la solució passa pel que comentes, i hi estic plenament d’acord, en què calen noves formes de fer política.
    Vinga, gràcies per l’escrit.

Leave a Reply