Comença el patir #cosesdemare

Qualsevol soroll que sento dins del bressol m’alerta. Puc estar cuinant, llegint, treballant o fins i tot dormint i corro cap al bressol no sigui que hagi fet una glopada, plori, o simplement s’hagi despertat. Les hores passen ràpid entre pit i pit, dormida, canvi de bolquers i passeigs sota el sol de desembre. No hi ha gaire temps per res més que no sigui la petita. Ens hi adaptem, nosaltres a ella, ella a nosaltres. L’estimem cada dia més i més, ella, ens comença a conèixer. Li parlem, li cantem, l’adormim, l’acaronem, la banyem, la canviem, la vestim, la netegem, … I ens encanta fer-ho!

La balança va marcant que vaig perdent pes mentre l’infermera de pediatria em confirma que la petita està creixent. Són petites coses que em fan somriure. Durant una setmana va vomitar cada dia, almenys un cop. Quin patir! Visita al pediatra, sala d’espera plena de canalla amb virus amenaçadors, i conversa reconfortant del metge dient-nos que incrementa de pes, per tant, no cal patir. Com va dir una infermera a l’hospital, el que els nadons necessiten és “pecho y mimos”. Doncs en això estem…

Patir… jo sempre he estat patidora, però ara…Buff!! I com diu el meu pare… “ara rai, ja patiràs de debó quan vagi a la discoteca”.

You Might Also Like

Leave a Reply