Debatdevi: la dissolució d’un projecte innovador

Fa temps que volia fer aquest post i crec que ara ja és el moment, tenint en compte que fa mig any que ja no estic vinculada a l’INCAVI ni a debatdevi.

Fa més de tres anys, arrel d’un estudi encarregat per l’INCAVI a Nielsen, on es posava de manifest que la presència del vi català als restaurants, botigues i supermercats de Catalunya era minsa, així com que calia més cohesió en el sector del vi; un grup de persones, liderats pel llavors director de l’INCAVI, Joan Aguado, vam considerar que valia la pena ser ambiciosos i engegar un projecte sense precedents al sector del vi i, fins i tot, a Catalunya: debatdevi. De fet, debatdevi durant els seus primers tres anys de vida, va servir d’exemple en molts altres sectors econòmics de Catalunya i es va presentar en diferents jornades sobre gestió del canvi, innovació i noves tecnologies.

Aquest projecte va ser debatdevi: un espai físic i virtual on s’intercanviaven experiències i bones pràctiques del sector; on persones vinculades a la vinya i el vi s’enriquien i debatien amb aportacions d’experts en diferents camps com l’economia, el marqueting, internet, la comercialització, … Trobades presencials a diferents punts de Catalunya, i debat on-line usant les xarxes socials i eines de programari lliure amb una finalitat: crear un hub de coneixement amb noves idees i noves veus. Debatdevi pretenia ser un espai de relació i d’intercanvi de coneixements; on compartir i emprendre plegats fos el més important; afavorir el networking (em consta que han sortit molts projectes interessants d’aquelles trobades), traslladar nous coneixements i millorar les relacions entre l’administració i el sector.

Des del meu punt de vista, com a promotora d’aquest projecte des dels seus inicis fins al desembre de 2009, debatdevi va viure dos moments clau:

  • el 25 de febrer de 2009, on es va culminar la primera part del projecte, amb una presentació de propostes i idees refrendades pel sector de la vinya i el vi en un acte multitudinari a Vilafranca. D’aquell esdeveniment el més important va ser que les propostes van venir de la mà dels agents del sector i no de l’administració.
  • la voluntat de crear les comunitats de pràctica, és a dir diferents grups de treball de persones no vinculades a l’administració i, en alguns casos tampoc en el sector, que, partint de trobades físiques i virtuals, tenien uns objectius clars: modernitzar i dinamitzar la comercialització, la qualitat i la comunicació del vi a Catalunya. Es van crear dos comunitats, la de vi i internet i la R+D, amb persones que s’anaven reunint i treballant plegats per assolir els objectius marcats en aquell acte de febrer de 2009; i a desembre de 2009 va quedar pendent la creació de 3 comunitats més (enoturisme, comercialització i coordinació administrativa).

En aquest marge de quasi mig any i, tenint en compte altres exemples similars a debatdevi, vinculats i liderats per una Administració, on hi ha una voluntat de gestió del canvi i una adopció de noves eines i nous canals comunicatius, he après i considero que cal tenir en compte:

  • cal vincular l’estratègia de l’Administració a la fi del projecte; aquests projectes han de servir per ajudar a consolidar objectius i marcar-ne de nous.

  • perquè aquest primer punt sigui efectiu, cal un lideratge valent i ambiciós per part de l’equip directiu de l’administració

  • hi ha el perill d’acabar amb iniciatives com aquesta quan les persones que dirigeixen l’administració canvien, sense valorar si la iniciativa funciona o no.
  • projectes d’aquest estil necessiten d’emprenedors interns, de persones que hi creguin, amb actitud oberta i visió, i estiguin avesats a aplicar noves metodologies i a innovar.

  • no existeixen les jerarquies, sinó que la clau és l’estructura en xarxa, per tal, cal enriquir-la i en un context funcionarial és complicat.

  • són projectes a mitjà i llarg termini que requereixen de constània i perserverança

Ara, tres anys després d’aquell projecte, només queda el bloc (www.debatdevi.cat), que actua, principalment, de canal d’informació de les diferents activitats que es desenvolupa a l’INCAVI, i em consta que des de les dues comunitats activades, es van fent passets per mantenir-les i continuar actuant.

L’essència del projecte en si, però, allò que va afavorir a què noves veus del sector diguessin la seva, a deixar aflorir nous espais d’interrelació i networking, s’ha fos perquè, simplement, les persones que ara ho haurien de liderar no hi han apostat. Per això, l’espina que em queda és que malgrat els esforços personals i econòmics fets per idear una nova administració del vi català a través de la iniciativa debatdevi que servís per donar resposta a les necessitats del sector i adaptar-se als nous reptes, sent més oberta, més participativa i afavorint la creació de fluxes de relació entre els diferents agents, es va dissolent.

You Might Also Like

15 Comments

  1. Eudald.

    Doncs és tota una llàstima que tot això que s’ha aconseguit es deixi perdre, es vagi “dissolent”, com dius, entenc que per manca d’un lideratge clar i d’algú que realment tiri del carro.

  2. @jrosell

    Acabes amb la pedra angular del que hauria d’haver sigut el projecte per poder-lo mantenir a llarg termini amb bona salut: “creació de fluxes de relació entre els diferents agents”

  3. Ricard Espelt

    Tendim a creure que els projectes funcionen sols i això no és cert. La labor de lideratge i empatia que hi ha darrera és molt important. Sense aquesta energia, la passió desapareix i s’esfuma la idea inicial.
    Desapareixen algunes fites i n’apareixen de noves. Darrera, hi ha el compromís personal en cada un dels objectius que ens marquem, i ens hem d’assegurar que aquest compromís sigui alt. Renunciar a fites sense estímuls ens provocarà nous reptes pel futur.

    Molt bona feina Gemma, amb passió, en la teva etapa a debatdevi. A partir d’aquí hom pot treure conclusions.

  4. Àlex Duran

    Hola Gemma, puc imaginar la teva sensació i la comparteixo.
    Simplement et volia felicitar per la valentia en innovar tant en el projecte com en les persones.
    Moltes gràcies per tot.

  5. Gemma Urgell

    Eudald, si és una llàstima, però cal que algú tiri del carro…

    @jrossell, de fet, els fluxes de relació entre els diferents agents començaven a ser-hi presents, però calia continuar fent empentes perquè funcionessin realment sols. Per això dic que són projectes a mitjà termini, que calen unes liturgies prèvies, unes formes de funcionament que cal liderar per després distribuir.

    Ricard, no afegeixo res més del que dius, que com molt sovint, la claves! i gràcies!

    Àlex, a debatdevi hi havia persones que creien en el projecte i hi havien dedicat temps i passió, entre elles tu. És per valents i emprenedors com tu que sap greu no haver pogut avançar una mica més. Gràcies a tu!!

  6. Oriol Miralbell

    Molt bé Gemma,
    Malauradament els projectes ben pensats no sobreviuen als seus creadors, si no han pogut consolidar-se i guanyar vida per si mateixos.
    Tu ho expliques molt bé quan dius:
    “hi ha el perill d’acabar amb iniciatives com aquesta quan les persones que dirigeixen l’administració canvien, sense valorar si la iniciativa funciona o no.”
    La resta és només una anticipació de la defunció.
    De tota manera, també va essent hora que des del sector es liderin iniciatives. Tu i la gent que t’envoltava vareu ensenyar un cami i demostrar com es oiden fer les coses.
    Gràcies per la feina qe vas fer, que estic segur que no ha caigut en sac foradat i algun moment o altre es veurà com reneix.
    Això espero.

  7. Carme Domingo

    “…es van fent passets…”
    Un petit pas, moltes vegades és un gran salt.

    Gràcies per la compamyia en el meu inici de cami a la Web 2.0

  8. Rosa Rocías

    Molt bé Gemma: Cal parlar clar i sense embuts!!!!

  9. Anna Artís

    Els objectius clars alineats amb l’estratègia, un lideratge compromès en la seva execució, donar comptes d’allò que s’ha fet, l’orgull de pertinença al grup, etc.. constitueixen bones pràctiques que com el nou coneixement queden en les persones.

    Gràcies perquè, tot i no haver estat a debatdevi, només seguint-vos per la xarxa, amb la vostra expertesa i talent moltes hem après metodologies noves de treball col•laboratiu en xarxa, …a l’empresa privada també hi ha murs molt alts que superar.

    Saber que valors com la passió, la solidaritat, la col•laboració, la generositat en el traspàs de coneixements, flueixin per la xarxa gracies a persones com tu, és un plaer.

  10. Albert

    Com ja saps jo també pateixo de “hi ha el perill d’acabar amb iniciatives com aquesta quan les persones que dirigeixen l’administració canvien, sense valorar si la iniciativa funciona o no.” però no per això s’ha de defallir. Segurament trobaràs altres camins i em sap molt greu que estigui el projecte en fase terminal. És una molt bona eina. Fa falta un canvi generacional en les direccions tant públiques com privades per a que entenguin tot això del 2.0.

  11. ruth

    és una llàstima perquè vau obrir un camí molt interessant, vau innovar, i vau contribuir a popularitzar la cultura enològica a la xarxa. algun dia algú ho recuperarà segur

  12. Odilas

    Un tópic ja dit per aquí, però els projecte son les persones , i en faig ús del petit dret de dir que en aquest eres clau.
    Res es perdut. La passió de la que heu parlat aquí “ni se genera ni se destruye, se transforma” 🙂
    Així que enhorabona a tots i felicitats per la feina Gemma, la que has fet i la que faràs.

  13. Gemma Urgell

    Oriol: jo també espero que reneixi el projecte. De fet, arrel de debatdevi han sorgit altres iniciatives, contactes interessants entre persones/empreses que estan fent molt bona feina. Aquest també era un dels objectius de debatdevi.

    Carme: si, la llàstima és que amb petits passets de vegades no s’assoleixen grans fites i debatdevi era per grans objectius. Sort! 😉

    Rosa: no afegeixo res més! 😉

    Anna: gràcies per les teves paraules. De fet, amb aquest post intentava donar comptes de com veia un projecte en el qual hi he estat molt implicada. Segueix tan activa, dóna gust conèixer persones com tu, implicades per tantes causes i amb tanta passió!

    Albert: per això cal persones a dins de l’administració amb visió i amb ganes de defensar projectes que continuin més d’un mandat.

    Ruth: si, segur que ho recuperarà algú o, de fet, com deia més amunt, moltes persones s’han beneficiat del que vam iniciar amb debatdevi. Només per això, ja em sento força satisfeta.

    Odilas: Gràcies també a tu, que a debatdevi també hi has posat passió i expertesa!

  14. MarcG

    Gemma,

    Tot plegat és una llàstima… segur que dol haver-hi invertit tants esforços per acabar així.

    No obstant, s’ha de veure el cantó positiu: heu demostrat que això és perfectament factible.

    D’altra banda, tal com més d’una persona ja m’ha comentat darrerament, potser és hora que la societat sàpiga (i vulguis) organitzar-se sense esperar a l’Administració… no ho creus?

  15. Xerigots o una forma d’emprendre de veritat | viniesfera - Gemma Urgell

    […] ben nerviosos. Potser igual que ara, però se’ns notava més. Era la segona vegada que emprenia, ja ho havia fet quan havia plegat de l’INCAVI per centrar-me en allò que realment m’agradava, la comunicació, i sobretot per poder-ho fer […]

Leave a Reply