El retorn a la feina #cosesdemare

Fa dies que no escric, però és que aquestes darreres setmanes hem anat de bòlit. El 30 de març, després de 16 setmanes, se’m va acabar la baixa de maternitat i, com que els autònoms no tenim vacances, ni compactació per lactància, ni res de res, doncs va tocar posar-se les piles 🙁
Principalment treballo des de casa (faig allò que s’anomena teletreball) i em sento dir que quina sort, que així és millor perquè puc estar per la nena. Però això és completament fals! Ni treballes ni estàs per ella! El dia que em vaig veure davant l’ordinador llegint, responent el telèfon amb una mà, amb l’altra aguantant-li el xumet a la petita i amb el peu bressolant la tombona em vaig dir que això no podia seguir així. Ni els meus clients ni la Marta s’ho mereixien! 🙂
Així doncs que, després d’una reunió familiar (és a dir, amb el pare), vam decidir buscar cangur pels matins. Buscar buscar, tampoc. La meva germana, la tieta, està amb la petita unes hores al matí i així jo aprofito per treballar més tancada al despatx. Tot i això, la jornada laboral cal estendre-la també per la nit!
El retorn a la feina implica, si dones pit, dedicar una hora al dia mínim a treure’t llet. Així doncs que mentre prens el cafè i la casa dorm, t’enxufes a la munyidora i intentes treure’t un pot de llet que posaràs al calaix del congelador, juntament amb altres pots que has anat emmagatzemant per quan no estiguis a casa. I el que costa omplir un potet!! Per què després la petita li costi acceptar el biberó i rondini durant tres dies perquè ella només vol pit, no aquella teta sintètica amb llet de la mare (no si, ben petita ja apunta que serà siberita). Finalment, però, a base de paciència s’ha adonat que hi ha hores que no seré a casa i que més val fer uns quants glops al bibi, el just per no passar gana. Perquè quan arribi, s’enganxarà al pit i menjarà tot el que no ha menjat durant el dia.
No entenc que, si recomanen la lactància materna exclusiva fins als sis mesos, al nostre país ho tinguem tant complicat per poder seguir donant el pit. Dels quatre als sis mesos has de ser un equilibrista per poder seguir amb la lactància materna i tenir força de voluntat per no tirar la tovallola.
Així doncs, des de fa poc, com veieu, els dies haurien de tenir moltes més hores. Costa atrapar-ho tot! Això si, mai havia tret tant de profit de les hores com ara!

You Might Also Like

Leave a Reply