Hi ha reflexió 2.0?

reflexionando_gestionFa quinze dies vaig publicar un article a El 3 de vuit on parlava dels polítics valents referint-me a aquells que han trobat noves vies (principalment la xarxa) per connectar amb els ciutadans; fugint dels tradicionals camins marcats pels partits polítics o pels mitjans de comunicació. La setmana passada, també al mateix setmanari, el Guillem Carol en la seva columna setmanal obria un nou aspecte que jo no havia esmentat i opinava que, tot i que la política 2.0 conduïa a una relació sense filtres; la rapidesa de la xarxa portava a què hi hagués molt poca reflexió. No estic del tot d’acord en això i intentaré explicar-me.

Per una banda, la immediatesa entesa com la necessitat de respostes ràpides per part dels polítics no és un fet només ocasionat per la xarxa, sinó que és degut principalment al nostre ritme de vida més ràpid, a l’increment del nivell d’exigència, als mitjans de comunicació que marquen l’agenda política, i, sobretot, al dret que tenim com a ciutadà de disposar i reclamar una major informació, més transparència i més coneixement sobre els aspectes públics i polítics.

I, d’altra banda, considero que la xarxa si que obre nous espais de reflexió només pel fet que un polític pot rebre respostes, comentaris, opinions d’una forma oberta i sense filtres. El polític deixa d’estar dins d’una bombolla formada per assessors, argumentaris de partit, resums de premsa, reunions amb grups de pressió, contactes amb mitjans de comunicació; per tant, uns espais poc donats a la reflexió; per situar-se al mig d’un carrer i escoltar què diu el ciutadà, amb idees més obertes, menys orgàniques, més espontànees, que faciliten un major context i un marc més ampli de reflexió en el dia a dia d’un polític.

Estic segura que els polítics que coneixem i que són presents a la xarxa i se la creuen i la viuen; d’un twit, d’un comentari en un post del seu bloc, o d’un grapat de missatges del Facebook en treuen molta més reflexió que d’una reunió interna del seu partit.

You Might Also Like

7 Comments

  1. MarcG

    Gemma,

    Coincideixo amb tú quan dius que no creus que la rapidesa Xarxa no generi reflexió.

    Per un costat hem de tenir en compte que la societat, el món actual, està circulant a un ritme vertiginós, tot va molt ràpid i, a més, cada cop va més ràpid.

    Això amb independència de la Xarxa.

    Però, gràcies a la Xarxa, podem reflexionar i, tal com dius, trencar ‘bombolles’, trencar jerarquies, ‘aplanar’ estructures.

    Gràcies a la Xarxa podem apropar (com mai) els polítics a la resta de la societat, i implicar la resta de la societat a la política.

    Per tant, crec fermament que gràcies a la Xarxa es pot reflexionar molt més…

  2. GemmaUrgell

    Merci Marc, només pel fet de tenir un bloc i dotar-lo de continguts propis, ja hi ha reflexió i, si a més, aquesta s’enriqueix de comentaris i de debat, la reflexió no té aturador.

  3. Sergi

    Com comenteu -i comentàvem divendres- és una obertura cap a múltiples opinions. I, en tot cas, la rapidesa no ha de ser sinònim de mala reflexió o de feina mal feta.

    Espero que el Guillem hi digui la seva, en aquest post. 😉

  4. GemmaUrgell

    Evidentment Sergi. Sense la xarxa, per exemple, probablement ni tu ni jo ens coneixeríem, potser no hauríem llegit els 2 articles i, per tant, abans d’ahir al tren no hauríem comentat el post del Guillem i el meu. Per tant, hi hauria una reflexió menys en les nostres vides. 😉

  5. Josep

    Estic molt d’acord amb tu. El problema no és que la xarxa faci que tot passi de forma vertiginosa, el problema és que massa polícs viuen apartats de la realitat al negar-se a ser a la xarxa o per ser-hi a través de gent que hi participa per ells.

  6. Trina

    Gemma,
    estic totalment d’acord amb tu, la xarxa 2.0 afegeix proximitat i qualitat, podria ser un “perill” però sempre hi haurà perill on hi hagi opinió…una abraçada

  7. GemmaUrgell

    Josep, el problema crec que rau en el que comentes i sobretot en la política de més alt nivell (entesa com la de les grans institucions): hi ha poc contacte amb la gent “de carrer”. Merci.

    Trina, el “perill” de l’opinió sempre hi és; i opinió és i et trasllada a una reflexió. Gràcies!

Leave a Reply