Històries d’amor en paper

Segurament és perquè donada la meva situació tinc les hormones una mica alterades, o bé perquè, ho reconec, sóc romàntica de mena, però ahir em vaig emocionar. No us heu creuat mai amb algú, al llarg de la vostra vida, que us ha atret, heu intercanviat alguna mirada, fins i tot alguna paraula, però la por, la vergonya i, fins i tot la covardia, us han fet seguir pel dret? Segur que si, a mi m’ha passat algun cop, sobretot en aquelles èpoques que estàs més receptiu a situacions com aquestes.

Fa uns dies, tot esmorzant en un bar i fullejant La Vanguardia em vaig trobar aquesta carta al director. “Que bonic!”, vaig pensar. Una dosi de romanticisme en un diari s’agraeix i més quan, de segur que tots tenim al cap alguna petita història d’estiu com aquesta. Em posava a la pell de l’Olivia i no em podia imaginar quina podria ser la seva reacció davant aquesta lectura. Mentalment li vaig desitjar sort a en Xavi.

Ahir, el diari va tornar a endolcir el meu entrepà. L’Olivia contestava! Com vaig somriure, com em van emocionar aquest parell de desconeguts.

Avui, La Vanguardia dedica un espai a la història d’amor que han tingut el Xavi i l’Olivia, una història que haguéssim pogut tenir tu, o jo, o qualsevol altre perquè són coses que de vegades passen, però la covardia o la vergonya no ens deixa anar més enllà.  Històries quotidianes que sovint se’ns escapen i que val la pena que ens emocionin. Xavi i Olivia, molta sort i amor!

Per situacions com aquesta, encara val la pena comprar un diari de paper! 😉

Si t’agrada el bloc i aquest post, els pots votar al Premis Blocs 2010 fent clic aquí . T’estaré molt agraïda 😉

You Might Also Like

One Comment

  1. Soniola

    Ooohh!!!!aquestes coses son les que et donen vidilla!!!!ves a saber com acaba la cosa pero sempre recordaran que es van trobar gracies a una carta,com antes!:) que romantic!!!!!

Leave a Reply