Com els media han tractat el #pdfeu

torre agbarDurant dos dies Barcelona ha acollit la primera trobada europea del Personal Democracy Forum on han assistit més de 400 persones de tot Europa i dels Estats Units especialment vinculades a la política, a la comunicació política i a l’activisme social i ciutadà a través de les noves tecnologies. Com que malauradament em vaig perdre la major part de les ponències (el meu va ser el PdF backstage, és a dir, el d’una voluntària que ha col·laborat en la seva organització, fet del qual me’n sento molt orgullosa), voldria fer una crònica sobre com els mitjans han tractat aquest congrés.

Tot i el nivell dels ponents, dels participants vinguts d’arreu del món, dels projectes presentats, de la voluntat d’incrementar aquesta xarxa de persones i idees a Europa; els mitjans de comunicació de casa o bé només ho han reflectit superficialment amb l’anècdota de la campanya del Barack Obama (com ha fet TV3 en l’entrevista a Rospars on només esmenta que aquest ha assistit en un fòrum de política i internet); o han fet, des del meu punt de vista, una crònica esbiaxada i amb força prejudicis del que ha estat aquest congrès (com considero que ha fet El País digital); o bé demostren que la única preocupació que tenen, com va fer El Mundo, és preguntar a l’organització si el president del Parlament, Ernest Benach, va respondre les preguntes del públic en català o en castellà.

Però, com diria aquell, els nostres mitjans no estan per la labor. Prefereixen recrear-se en l’escàndol polític, la corrupció, els estira i arronsa dels partits polítics abans de sortir del seu establishment per entendre i esforçar-se en comunicar les noves visions que hi ha a tot el món, per parlar dels projectes i la gent que intenta fer una política millor amb l’us de la tecnologia. Molts d’aquests visionaris han estat a Barcelona durant dos dies, i ha costat convèncer als mitjans d’aquí de la importància d’aquest acte (i que consti, que hi hem insistit molt).

No comptem en espais informatius que publiquin cròniques i/o reflexions al voltant de temes com aquests (com existeix en altres paísos del món); ens trobem amb el dubte de qui ho cobreix, societat? política? tecnologia?; un molt poc coneixement i especialització;  l’actualitat preval davant la reflexió, … I, el que encara considero més greu, en esdeveniments internacionals com aquest s’acaba demostrant una realitat que és estesa a tot Espanya (Catalunya inclosa): tenim cert complexe d’inferioritat que només se sap solucionar “marcant paquet”.

PdF va tenir més de 30 mitjans acreditats, malauradament, la major part d’ells estrangers (Suècia, Anglaterra, Estats Units, Alemanya, Itàlia i França, principalment; i potents com Wired o Associated Press, entre d’altres). Sé que anteriorment ja es van publicar dues entrevistes, una a El Periódico i una altra a El País; i que en les properes setmanes altres mitjans de casa com l’Avui, Catalunya Ràdio o El Periódico també ho faran; que el diari ABC n’ha fet una crònica i que, sobretot, qui més hi ha apostat ha estat en @janquim des del 3cat24 (que ha publicat 3 cròniques), així com BTVnoticies.cat.

En canvi, si fas una recerca a blogs o al twitter del hashtag #pdfeu; o t’adones de la quantitat de persones que ho han seguit en streaming gràcies a civicolive.com (2.000 persones, segons ells), es demostra que el tema interessava. Això doncs referma la teoria que, si es pretén canviar el món, millor no comptar amb els mitjans tradicionals sotmesos a grans grups de comunicació, a aquests ja els hi van bé que la política no canvii massa. El contra- poder (entés com la capacitat de diferents actors socials per canviar les relacions del poder institucionalitzat) necessita d’uns mitjans de comunicació diferents i, ara per ara, només l’internet social, els social media, ho poden oferir.

Interessant la lectura de l’article de Manuel Castells “Communication, Power and Counter-power in the Network Society” i que em va recomanar Ismael Peña i que coincideix amb les sensacions que he tingut durant la difusió del Personal Democracy Forum Europe als mitjans de comunicació espanyols i catalans, especialment.

La fotografia és de Dominic Campbell

You Might Also Like

7 Comments

  1. sonia

    Realment es una llàstima!, els que no vam assitir però que el tema ens interessava vam estar buscant per internet croniques, entrevistes…i poca cosa vam trobar….

    potser als mitjans no els hi interessa l’esdeveniment que ha tingut aquest cap de setmana, però a alguns ciutadants si que ens ha interessat, i això ja es prou important, espanya es un pais que sempre va l’ultim en tot, però la gent te ganes d’un canvi, i el fet de que el PDF s’hagi fet a Barcelona ja es un pas!!!

    Felicitats per la part que et toca Gemma, a veure si a través dels blogs podem fer més difusió del tema!:)

  2. Ricard Espelt

    Realment és fa difícil de comprendre que només és vegi informació en tant que polèmica o sensacionalisme. No es per posar en dubte cap notícia però ahir per exemple un dels mitjans que anomenes al post, la Televisió pública de Catalunya, va fer vàries passades a la notícia del balena que voltava per allà on tocava i els braus que van sortir a donar un tomb per Cádiz quan algú es va deixar una porta oberta.

    Les reflexions en quan a què cal un canvi de model en el nostre sistema d’entendre la representació, el govern, la democràcia…una anècdota en el tractament de la informació. Alguna cosa falla.

  3. Rafel

    La veritat és que és una autèntica llàstima qeu se n’hagi parlat poc, donat el nivell dels participants i la singularitat del congrés. Nosaltres mateixos que com a mitjà vam entrevistar a l’Andrew Rasiej, aquest material no va tenir difusió per antena, només per internet.
    Es tracta de fer estratègia de pluja fina, de gota malaia i seguir insistint, insistint….
    Gràcies pel bon tracte que vau tenir amb nosaltres i espero que Barcelona sigui la seu permanent del PdF a Europa!

  4. @ribo » Blog Archive » Two journeys to the center of politics and technology: PDFEU’09 #pdfeu

    […] wondered if I really was in a conference or in a long and dark party somewhere along the coast) (Gemma Urgell’s quick analysis on this lack of vision by Spanish journalists (or editors) […]

  5. GemmaUrgell

    @soniola espero que finalment puguis haver seguit una mica el pdf. Hi ha molts blocs que en parlen! Merci!

    @ricardespelt evident, si els mitjans de comunicació no transmeten les diferents opcions de canvi, difícilment tota la societat en pot tenir coneixement.

    @rafel gràcies a tu, que des de BTVnoticies.cat vau creure en el PdF des del primer moment i ens heu seguit, escrit i difós. Segur que Barcelona serà la seu permanent. Merci!

  6. Marc Vidal

    Gemma,

    Aquesta mateixa nit -dimarts 24- a Catalunya Informació dediquem 5 minuts a parlar del PDF i encara ens reservem 5 minuts més per les pròximes setmanes. És un espai dins del programa Polièdric que podeu recuperar a http://www.catradio.cat.

  7. GemmaUrgell

    Gràcies Marc! Ho escoltarem i el recuperarem.
    Merci

Leave a Reply