La primera visita al metge #cosesdemare

Arribes a la sala d’espera intentant marcar una panxa que encara és inexistent als ulls de la resta. Una desena de dones amb panxes de diferents mides i formes et miren. A tu no, sinó entre els pits i la pelvis. Especulen el temps d’embaràs. Segur.
T’asseus a un racó amb la teva parella i espereu impacients. Ja t’han dit fa un moment que el ginecòleg porta una hora de retràs, que està en un part. Evidentment, no ens queixem. Si està en un part són “palabras mayores”… I això que anem per la privada! El temps passa a poc a poc, les revistes que hi ha, força patètiques, de la línia de les que trobes a la peluqueria. Creuament de mirades entre les que esperem i m’imagino què és de les seves vides.
Després de quasi dues hores, ens criden. Per fi! “Estic embarassada!” “Enhorabona, però pensa que està embarassada no vol dir està malalta, per tant, a fer vida normal”. El meu company em mira somrient (li cau bé el ginecòleg, veu que no me’n deixarà passar ni una!). La tensió, el pes, i l’ansiada ecografia. Una coseta, que es veu que és el cor, no para de bategar. Al·lucinem!
Un paper per l’anàlisi de sang i la triple screening, un altre per l’ecografia del tercer trimestre. “Ens veiem d’aquí un mes”.
Sortim feliços, contents. Ja no recordem les més de dues hores que portem en aquest hospital.

You Might Also Like

Leave a Reply