Per molts més anys, El 3 de vuit!

De nena i adolescent, la meva feina els divendres per la tarda era anar a l’estanc a buscar el 3 de vuit. A casa es llegia els divendres al vespre o dissabte a primera hora, tot esmorzant. El dissabte al migdia o per la tarda, el baixava a casa els avis: “Nena, que teniu el 3 de vuit?”, cridava l’avi des de l’escala. Era el seu moment, el de la butaca i El 3 de vuit.

I aquella va ser la premsa que jo vaig començar a llegir. Perquè parlava de pobles que m’eren propers, perquè hi sortia gent que alguna vegada havia vist pel carrer i, sobretot també, perquè apareixia la cartellera dels cinemes de la vora i que ja no hi són (el cinema de Bellvei, el Tívoli, el Brisamar o el Bogart). Durant un temps, fins i tot, al ‘Qui Som’ d’ El 3 de vuit hi havia aparegut el meu pare com a corresponsal a Bellvei i ho trobava tan exòtic!

Anys més tard, l’estiu del meu primer de Periodisme em vaig plantar a la porta de la redacció de El 3 de vuit a Vilafranca perquè volia que em fitxessin durant les vacances. I allà m’hi vaig quedar, unes setmanes, transformant programes de Festa Major en notícies, publicant la meva primera entrevista a l’especial Sant Fèlix d’aquell estiu i compartint espai amb periodistes magnífics: el Pere Lobato, l’Ester Boher, el Ricard Vinyals, el Quim Jubert, el Pep Forns, sota la batuta del Ricard Rafecas.

Amb la carrera ja al sarró i treballant i vivint a Barcelona, El 3 de vuit era la meva principal font d’informació, la meva connexió amb l’actualitat del Penedès. Llegint al diari em semblava que estava més al dia del que passava al meu petit país. I, ja de tornada al Penedès, cap al 2010, el Joan Raventós, llavors director, em va proposar escriure mensualment en aquest espai. I aquí estic, escrivint aquest article que només pretenia felicitar a totes les persones que han fet possible aquest mitjà de comunicació i a totes les persones lectores.

Perquè l’ecosistema del Penedès, d’aquest espai preciós entre la mar i la muntanya, amb persones dinàmiques, actives, amb vinyes, cellers i gastronomia, amb empreses i indústria, amb entitats i associacions culturals dinàmiques, amb patrimoni mediambiental, històric i cultural segurament també té la raó de ser perquè compta mitjans de comunicació propis.

Visca el periodisme local que fa gran i atorga sentit a la realitat que ens és propera i ens uneix. Per molts més anys, comunitat de El 3 de vuit!

You Might Also Like

Leave a Reply