‘Sola’ de Carlota Gurt

Impacta. T’enganxa i, sobretot, et remou. Això és el que m’ha provocat aquesta primera novel·la de Carlota Gurt. Estructurada amb capítols que van fent compte enrere, imagines què pot passar el dia D. Inquietant.

Una protagonista, la Mei, que fuig a la casa de la seva infància, al mig del bosc i prop d’enlloc per escriure una novel·la. Ella és impetuosa, frenètica. Es tanca en aquesta masia on obrirà records que faran mal. I un accident ho accelera tot.

Quin és el límit de la bogeria? Fins on som capaços de pensar (i malpensar). Què és cert i què no? I la soledat? Ens fa bé o ens fa mal? Què ens provoca?

I tot plegat, en primera persona, amb un ritme trepidant, directe i incisiu. Que remou i et pessiga les entranyes.

Si estic sola la tristesa la tinc confinada, però, si hi ha algú altre em desbordarà

Editorial Proa

You Might Also Like

Leave a Reply