Tres vegades bravo, Carla!

L’Os d’Or de la Berlinale per ‘Alcarràs’ ens ha demostrat que la temàtica rural interessa, fer cinema en català es possible,  i que la direcció pot brillar en mans d’una dona. I hem de pregonar-ho als quatre vents i ens n’hem de sentir orgullosos.

‘Alcarràs’ és un homenatge a la pagesia, al cultiu de fruita que dona feina a tota una família. Una història molt humana i propera, la d’una família que fa la última collita abans que els presseguers desapareguin per plantar-hi plaques solars. Una temàtica que aquí al Penedès també ens pot sonar i remoure. Una pel·lícula on els seus protagonistes són pagesos i que, a més, no són actors i que es posa el focus en un tema que també és universal: l’agricultura, el camp, la família i l’amor a la terra.

Hem de fer esment i posar de relleu que la pel·lícula sigui en català, rodada a més amb el dialecte de la zona. Amb aquest afany de defenestrar el català en totes les esferes polítiques, socials i culturals, aquest premi demostra que totes les llengües són universals i que amb totes les llengües es pot crear. També, als artistes que creen en català aquest premi ha estat un triomf, una reafirmació i una demostració que és completament fals el mite que amb català o s’arriba enlloc.

I per acabar, com a dona, aquest premi també és una victòria. Una demostració que les dones anem guanyant terreny en molts camps i que tenim una sensibilitat i un punt de vista que ens fa meritòries d’èxits. Que necessitem referents i que per sort, cada vegada en tenim més tot i que ens costa suors i llàgrimes. Perquè, com diu Carme Forcadell: “Cada dona que lluita, cada dona que té noves idees i possibilitats, ens fa guanyar sempre a totes”. A partir del 29 d’abril, al cinema!

Article publicat a El 3 de vuit

You Might Also Like

Leave a Reply