El Berlín de l’esperança

Si algú em pregunta com vaig saber de la caiguda del mur de Berlín, us diré que no ho recordo, tot plegat tenia 9 anys. Segur que tot esmorzant, a la cuina, amb la ràdio de fons i conversant amb ma mare mentre em preparava l’entrepà de l’escola.

08-05 Alemanya 149El que si que tinc present és el 10è aniversari de la caiguda del mur de Berlín, llavors estudiava Periodisme i aquest fet va ser comentat en moltes classes i converses de bar. Arrel d’això, com em passa quan un tema històric m’atreu, en vaig llegir reportatges, documents, llibres, i fins i tot, vaig començar a estudiar alemany. I al bar, o a classe o al pis, parlàvem de la Perestroika, de Gorbatxov, de Helmut Kohl, de famílies separades, d’amics alemanys que no havien visitat mai Berlín, … i en resum, de com podia ser que només 10 anys enrera, un mur separés una ciutat moderna i europea com Berlín; com podia ser que el món estigués dividit en dos. Berlín va passar a ser, per molts dels meus companys, un lloc on estudiar, on viatjar, on passar-hi una temporada; ens atreia molt. Berlín és el que fou París pels meus pares, o Londres pels de la generació del mig.

Berlín és una mostra de què la multiporalitat en matèria de política internacional és possible; però cal que es demostri millor; és la reafirmació de què Europa pot existir, però cal que existeixi millor; és el triomf del capitalisme, però sense obviar els drets bàsics de les persones; és el triomf de la llibertat, però cal que així es demostri. Berlín és també aquella capital poc estimada per molts alemanys, que només hi veuen un espai on s’hi han destinat massa diners públics; una ciutat amb molts pisos buits i amb la taxa més elevada d’atur d’Alemanya. És el Berlín de l’esperança, però també de la contradicció.

Avui, com molts, he recordat, pensat i llegit Berlín. Per això us recomano els següents articles i posts que he pescat a internet:

D’aquí un mes i mig estaré de nou a Berlín, què em proposeu, recomaneu, aconselleu?

I us deixo amb Good Bye Berlín, una película tendra, amb un punt de cinisme, sobre algunes de les històries personals dels protagonistes principals: els berlinesos.

You Might Also Like

6 Comments

  1. @jordidemiguel

    Fas molt bé d’apuntar les contradiccions, Gemma, perquè excepte esquerdes puntuals, els enfocaments sobre la qüestió han estat tan monolítics com el mateix mur. Jo he acabat una mica fart de tanta efervescència insípida. Si de veritat estiguéssim qüestionant la profunditat del drama del mur de Berlín no deixaríem escapar un minut més per denunciar la resta de murs, físics i no, aixecats per la mateixa gent que es frega les mans i fa xin xin. El mur no pot servir per aillar els relats que l’envolten perquè comparteixen la seva mateixa arrel delirant.

    La meva proposta és que diumenge al matí ben d’horeta (sí, sacrifici) recorris a peu un bon tram de l’avinguda Karl Marx, començant per l’Alexander Platz. Sense paraules.

    La sensació de llibertat que vaig respirar a Berlín no la puc comparar, de moment, amb cap altra ciutat. Per tornar-hi i tornar-hi i estimar-la sempre. Sense oblit.

  2. GemmaUrgell

    Si, la caiguda del mur va significar molt, però encara quedar molt per fer i per dir.
    M’apunto la teva proposta i coincideixo amb tu, Berlín és especial i per anar-hi i tornar-hi.

  3. Victor

    Bon post i un lamentable link. Especialment el del Benach. De comunista a president del parlament i amb tota la barra del món. Així va el país.

  4. bEa

    …i a la Karl-Marx-Allee hi ha un café molt chulo, em sembla que era al U-Bahn de Frankfurter Tor, no m’en recordo ben bé…i si és diumenge et pots passar després pel mercat de la Boxhagenerplatz una miqueta més lluny, i el parc a Pankow amb el monument comunista, i el museu de la Stasi a Hohenschönhausen (la Stasi per cert encara pitjor que el tema del mur!)i…uf, ho deixo, que si no no m’aturaria mai…aprofita!

  5. GemmaUrgell

    Víctor, gràcies per passar-te per aquí! (no comparteixo massa la teva afirmació, però benvingut igual!!) 😉

    Bea, que feliç em fa veure’t per aquí. La meva berlinesa number 1! Gràcies pel regal de llegir-te per aquí i, please, envia’m més propostes ni que sigui per via mail! Petons cap a Gant!

  6. Soniola

    Aiiii Berlin!quina ciutat!! Tinc una sortida pendent amb un parell d’amigues que tampoc hi han anat mai.sempre ho diem pero no ho fem mai!

    Justament ahir (evidentment per L’aniversari) feien un reportatge de la tele i hi ha raconets curiosos!!
    Que passis un bon cap d’any amb els berlinesos!!!:)

Leave a Reply