No recordo

A la iaia

No recordo quan va oblidar el meu nom.
No recordo l’últim cop que va cuinar amb la cassola de test.
No recordo les darreres converses sentides.

No recordo si mai li he dit que no la vull oblidar mai.
Cosint, regant les plantes, darrere el mostrador.
Ulls tendres, clars i transparents.

Va ser casa molts anys i ara no sap on és casa.
I aquell refugi amorós dels avis
ara és ensopit i melancòlic.

Ella absent, ell tendre i atent.
Massa anys sense dir-se paraules,
un dol amb presència, crua vellesa.

Alzheimer.
No vull recordar allò que fa mal.
No vull oblidar la vida.
Vull recordar-te sempre i per això t’estimo.

La meva àvia té Alzheimer des de fa molts anys, no recordo quants.
Malaltia cruel per ella; trista, dolorosa i decepcionant per la família, principalment el meu avi, la meva mare i la meva tieta que la conviuen.
No deixeu mai de recordar, de pensar. No deixeu mai d’estimar.

Leave a Reply