“Animal salvatge” de Joël Dicker

He tornat a donar una oportunitat a Joël Dicker amb L’animal salvatge, després d’haver llegit també L’enigma de l’habitació 622 i La molt catastròfica visita al zoo.

És innegable que Dicker domina l’ofici: crea històries àgils, plenes de girs i amb un ritme que atrapa. En aquest cas, la novel·la és més interessant i entretinguda que L’enigma de l’habitació 622, però, tot i així, no m’ha acabat de captivar. També he de dir que la del zoo, era un altre estil (més aviat una faula).

Però bé, aquí arriba la conclusió personal: potser la novel·la negra senzillament no és per a mi. Tinc la sensació que, malgrat la destresa narrativa, em falta aquella connexió emocional amb els personatges i les històries que sí trobo en altres gèneres.

Per això, potser més val que no ho intenti més… probablement L’animal salvatge agradarà molt als lectors amants del thriller, però a mi m’ha deixat amb un “ni fu ni fa”.